Categories
Comunicats

Salvem els músics, salvem la música!

Si no hi ha festes majors, ni festivals, ni actuacions en sales, si no hi ha música en directe, desenes de milers de músics i les seves famílies quedarem totalment desprotegits. Orquestres, grups, cantautors, com sobreviurem?

Demanem a tothom que ens ajudeu a salvar les festes. Ajudeu-nos a fer arribar als vostres pobles i ciutats el missatge.

Nosaltres hem estat i seguirem estant sempre per oferir-vos el nostre art, per fer més passatgeres les penes, per ajudar a mantenir la moral alta Ara i sempre.

Assumirem els mateixos esforços que el conjunt de la societat però no podem assumir la nostra desaparició. Fem-lo córrer!

Categories
Manifest Signatures

La cultura no se suspèn, es prorroga

La crisi del COVID-19 afecta tothom, tots els sectors. No obstant això, el nivell d’afectació és diferent entre uns i altres. En aquest sentit, el sector de la cultura és el més perjudicat de tots. I ho és per diferents motius: en primer lloc, perquè vàrem ser els primers forçats a aturar la nostra activitat arran de l’estat d’alarma; en segon lloc, perquè serem el últims a tornar a poder treballar —alguns experts vaticinen que no hi tornarem, com a mínim, fins a principis del 2021— i, finalment, perquè la majoria de treballadors del sector no tindran cap mena d’ajuda, per culpa d’una normativa obsoleta que avui dia el govern encara no s’ha dignat a modificar amb la finalitat d’acomodar-la a la realitat.

El fet de ser el sector més afectat per la crisi hauria d’implicar que la societat en general i les administracions —la central, l’autonòmica i la local— en particular es bolquessin a ajudar-lo. No obstant això, a mil anys llum d’aquesta idea antropològica d’assistir el més feble, molts ajuntaments que han representat el sosteniment d’aquests artistes des de sempre estan anul·lant —i no posposant, que és el que demana el sector— els seus compromisos contractuals amb els artistes. Els consistoris, conscients que els artistes no reclamaran legalment per por de no ser contractats mai més, aprofiten que són la part forta de la part contractual per, algunes vegades amb base legal i altres sense, suspendre els esmentats compromisos, al·legant, en el millor dels casos, que hauran de destinar els diners inicialment pressupostats per a cultura a serveis socials. O sigui, “desvestir un sant per vestir-ne un altre”.

Analitzem fredament la situació. El més probable és que tardem molt de temps a poder tornar a fer, en condicions normals, balls, concerts, etc. Com a mínim, i essent molt optimistes, sembla que fins a l’octubre. Si tenim en compte només una quinzena de les principals orquestres de ball del país, això representa desistir de fer unes 900 actuacions, perdre una facturació de 6 milions d’euros i deixar sense ingressos a quasi 300 persones. Però, a més, hem de pensar que la nostra feina té un factor estacional molt important, fet que significa que els nostres ingressos anuals els obtenim principalment entre juny i setembre. En resum, 300 famílies sense ingressar un sou que, tenint en compte la situació laboral actual, pot representar l’únic ingrés familiar durant tot un any.

Afegim-hi ara, a aquesta quinzena d’orquestres, les cobles de sardanes, els animadors infantils, tots els espectacles de carrer, conjunts de ball i grups de versions, artistes de temes d’autoria pròpia amb no tanta sort com per considerar-los mediàtics —i, perquè no, també els mediàtics—, espectacles de circ, putxinel·lis, etc. En fi, tots aquells que ens dediquem a amenitzar les festes majors del nostre país. No cal ser cap expert matemàtic per fer un càlcul aproximat i adonar-se que, si els ajuntaments no tenen la sensibilitat necessària per posposar —i no suspendre— els seus compromisos, milers i milers de famílies, enguany, tindran una renta per càpita anual pràcticament igual a zero.

Ara expliqueu-nos, senyors lectors, què faríeu vosaltres si us trobéssiu en aquesta situació. Doncs, la veritat, no ho sabem. Però sí que sabem què fan molts artistes: sortir als seus balcons a regalar la seva música, oferir concerts gratuïts a internet i pujar gratuïtament tot tipus de contingut musical a les xarxes socials amb l’única finalitat de donar un cop de mà a la resta de la societat en aquest ardu confinament.

Així, doncs, comprendreu que reclamem i exigim dues coses: sensibilitat per part dels ajuntaments i responsabilitat per part de la societat perquè, a manca d’aquesta sensibilitat, pressioni els ajuntaments perquè no ens deixin morir de gana.